Festival

El Festival de Cultures en que m'he vist submergida durant dos setmanes va arribar a la seva fi i despres de un necessari i obligat descans físic i neuronal (durant el qual han passat angines, encostipats... amb virus que he fet circular per la planta) crec que és moment de fer cinc centims. A més tambè heu col·laborat en la imatge del festival i us dec la valoració

12 dies de convivencia en un hotel de qüasi 200 musics, dansaires i col·laboradors provinents de Xina, Kamtchaka, Bulgaria, Bielorrusia, Angola i Perú, donen per a molt. És com un Gran Hermano, és com la quinta este però en majors dimensions.

Aventures varies: peruans que s'escapen en busca de la millor vida que creuen que el primer món els pot donar; múltiples visites a l'Hospital (porten mesos voltant i ara una no es troba bé, ara l'altre s'esguinçat el tormell, ara un té pedres al runyó!!); grup que no arriba a l'acte inaugural, ni al primer dia...segur que arriba?? i quan ho fa, l'autocar rus decideix posar-se en parada tècnica despres de 6! dies de viatge (us podeu imaginar com deuria acabar el cul dels kamtchatkians,je); brasilenyos a su ritmo (el pobre guia va ser rebatejat com "tranquilo Francesc, traaanquiilo"; rotllitos i parelletes de festival varies; proves de so eternes; escenaris que no sabem si es muntaran...

Imprevistos i coses per lligar fins l'ultim moment. El mòbil quasi se m'enganxa a l'orella i tots els col·laboradors van tenir que anar amunt i avall, barallar-se, gestionar, armar-se de paciencia.

Però els riures fent la cerveseta amb els guies a la disco de l'hotel a les tantes, explicant les anècdotes; la imatge d'un kamtchatkiano (com un esquimalet petit), un negre angoleño, un bielorruso i en Jordi jugant a billar, els espectacles plens de públic aplaudint; i la qualitat humana de molta gent que arribes a coneixer durant aquests dies i els previs ..... fan que hagi valgut la pena.

I diguis a per l'any que ve, per les 36enes jornades..... o no.