Hoy me llamaron Caja Kovak .... al sólo saber que se trataba de una película (thriller técnicamente hablando) y al no haberla visto, mi curiosidad me hizo sentarme frente al ordenador y teclear esas palabras en google para intentar descifrar el significado y descubro que se trata de una caja de sorpresas tan peligrosa como la de Pandora.
Es en ese momento es cuando se despiertan todas mis alarmas !! Seré como la Caja de Pandora? De mis tiempos mozos y estudiantiles sólo recuerdo que no era nada bueno, no? Caja que contiene todos los males que pueden hacer llorar, sufrir y destrozar a los hombres. Caja que Zeus entregó a Pandora advirtiéndole que si la abría todos los males se esparcirían por la Tierra mientras que si no lo hacía permanecerían eternamente presos sin perjudicar a nadie. Es eso posible? A nadie .... nadie?
La curiosidad de Pandora pudo más y finalmente la abrió y entonces se liberaron enfermedades, dolores, vicios y desgracias que de forma rápida, incontenible y violenta irrumpieron en los hombres, pero Pandora consiguió cerrar la caja antes de que la Esperanza pudiese salir también.
Resumiendo, o sea que soy como una caja a la que es mejor no abrir? Llena de misterios? Males? Y yo me pregunto no serán miedos? Qué soy? Un acorazado? Un bunker? Indescifrable? Insondable? Hermética? Inescrutable? Secreta? Yo sólo diría que me mires a los ojos.
Pero sí, he decidido ser como la Caja de Pandora una vez abierta, y estar llena de ESPERANZA .....
miércoles, 29 de agosto de 2007
CANVI DE 5 EUROS

Hola a tots! Veig que les vacances ens han tret les forces fins i tot per escriure al nostre estimat Blog!! Això no pot ser he?! Menys mal que la nostra estimada Ludovica segueix amb el mateix ritme de sempre...
Bueno,.. no és per això que jo estic aportant avui el meu granet de sorra ... és per una experiència que em va passar ahir que crec que us agradarà a tots que comparteixi. :) Doncs be... allà va!!
Resulta que ahir, la menda (és a dir, jo) va anar al Tall Anglès a fer algunes compres... ja se sap que allà hi ha de tot! Doncs això,.. que entre aniversaris i vestuari havíem de fer una bona compra. Així que, vam començar per la planta baixa per buscar un regal pel nostre entranyable JF.. (no vegis quina feinada!!). Al final.. després de molt remenar, vam acabar comprant una cartera i un llibre. No està mal, no??..... En fin,.. que de cop em va venir set.. catxins!!..I miro si tenia sueltu i només tenia 1 trist Euro (amb el que no podia comprar-me res a les màquines de Coca-Cola que hi havia al parking) i li dic a la tia que em va cobrar el llibre... "Em pots donar canvi de 5 Euros?"... això que la noia em mira i em diu.. "Ostres! Ara no puc obrir la caixa. Per donar-te canvi la caixa ha d’estar oberta pq té un dispositiu de seguretat blablabla.... ves a una caixa que estiguin cobrant i demana’l". I així va ser... total,.. que anem a la primera caixa que veiem que estan cobrant.. i vaig a la tia i li dic (Ara escriuré un diàleg "T" (Triqui) i "P"(Puta):
T. – "Hola, em pots donar canvi de 5 Euros?"."
P. – "No"
T. – "Perdona?"
P. – Tanca la caixa la molt Perra... i se’n va a parlar amb una altra tia.
Total.. que jo i el Tino estavem flipant.. i anem cap a les 2 dones i ens diuen que per política d’empresa no ens poden donar canvi... I nosaltres... "¿Què?!?!" "Em comprat aquí i ara volem consumir una beguda de la VOSTRA màquina i no ens doneu canvi?!?!" I ens diuen.. super bordes... "No". I nosaltres añslfjasklfkgrgrgrfgasdfa Cabrones de merda!!! (això ho vam pensar en veu alta i ens van sentir...) Total! Que marxem escales mecàniques avall insultant a tota la família d’aquelles porques... i de cop.. em giro i veig al Tino pujant les escales mecàniques i esquivant a la gent que baixava (imagineu-vos-ho.. és molt graciós!! jajaja) I vaig pensar... "Bien!! Algo ha pensat!!". En comptes de fer la nota, vaig esperar a arribar a baix i vaig donar la volta per pujar amb les altres escales mecàniques.. i això que arribo a la caixa on hi havia aquell parell d’inutils i veig al Tino amb les mans a la butxaca.. tot cofat. Miro a la caixera i veig que li diu a la superiora "Me ha pagado con un billete de 500!".. i li pregunto.. "Què has comprat?" i em diu.. "Una pinça de cabell de 90 cèntims" i jo... "jajajajajajajajajajajajaajajajajajajajajajajajaja" ets un crac! En fi.. quina risa!! Això que les dones (la jefa i la novata).. apreten 50.000 tecles per poder anar a buscar canvi i ens diuen que ens esperem uns minuts mentres la novata torna. Total que arriba la novata amb 499.10 Euros i ens els dona juntament amb la pinça.
Amb això que el Tino agafa la pinça i em diu.. "Té, un regal" i m’ho dona. I jo... "¿a veure?!" i miro.. i dic "No m’agrada... ho vaig a tornar". I vaig a la tia i li dic. "Oye,. Que no me gusta, quiero devolverlo" (jajajajajajajajajajajajajajajajaja). La cara de la tia va ser espectacular.. i em diu "Ahora quieres devolverlo??" y yo si.. i em diu "pues tendrás que hablar con la jefa del dept." I yo.. "pues vale, donde está" i em diu.. es igual, ven. I em comença a omplir un formulari etc etc.. pobres.... tantes polítiques d’empresa... jajajaja. Al final van haver de cridar al jefe de la jefa del dept. perquè ens tornés els nostres tristos 90 cèncims.
Evidentment la coca-cola no la vam comprar al Corte Inglés, ni tampoc la vestimenta... i a més vam sortir amb canvi de 500 Euros.
Ja ho sabeu per quan us passi!!
lunes, 20 de agosto de 2007
Inevitablemente ... DE REGRESO !!!
Bueno y aquí estamos otra vez.....
Si, se me acabaron las vacaciones y no se cómo afrontarlo....
A todos os sonará al mismo discurso de siempre, de cada año, de cada regreso después de unos días de desconexión y creo haber llegado a la conclusión de que cada año, por lo menos para mi, es peor.....
No me acuerdo de todas la contraseñas existentes en mi vida para que me dejen paso a mi VIDA otra vez, la del google, la del hotmail, la del Lotus, la máquina de fichar, la del curro, la del ERP, la del banco on-line, la de las targetas, la del caprabo, la del parking, la del gimnasio y no de cuantas cosas mas que mi mente ha decidido borrar por el momento....
Está obstinada en recordar únicamente la sensación aquella maravillosa que te envuelve cuando estás disfrutando de un país, una playa, una comida, una botella de agua, un paisaje maravilloso, unas risas, unos amigos, el mar, un barco, un frappe, un mensaje, una puesta de sol, una siesta, una canción, un adonis, una moto, una carretera, un libro, una familia y no se de cuantas cosas más que mi mente ha decidido fijar espero que para siempre ....
Creo que me dejaré envolver por la depresión post-vacacional durante algún tiempo..
Si, se me acabaron las vacaciones y no se cómo afrontarlo....
A todos os sonará al mismo discurso de siempre, de cada año, de cada regreso después de unos días de desconexión y creo haber llegado a la conclusión de que cada año, por lo menos para mi, es peor.....
No me acuerdo de todas la contraseñas existentes en mi vida para que me dejen paso a mi VIDA otra vez, la del google, la del hotmail, la del Lotus, la máquina de fichar, la del curro, la del ERP, la del banco on-line, la de las targetas, la del caprabo, la del parking, la del gimnasio y no de cuantas cosas mas que mi mente ha decidido borrar por el momento....
Está obstinada en recordar únicamente la sensación aquella maravillosa que te envuelve cuando estás disfrutando de un país, una playa, una comida, una botella de agua, un paisaje maravilloso, unas risas, unos amigos, el mar, un barco, un frappe, un mensaje, una puesta de sol, una siesta, una canción, un adonis, una moto, una carretera, un libro, una familia y no se de cuantas cosas más que mi mente ha decidido fijar espero que para siempre ....
Creo que me dejaré envolver por la depresión post-vacacional durante algún tiempo..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)