CANVI DE 5 EUROS

Hola a tots! Veig que les vacances ens han tret les forces fins i tot per escriure al nostre estimat Blog!! Això no pot ser he?! Menys mal que la nostra estimada Ludovica segueix amb el mateix ritme de sempre...
Bueno,.. no és per això que jo estic aportant avui el meu granet de sorra ... és per una experiència que em va passar ahir que crec que us agradarà a tots que comparteixi. :) Doncs be... allà va!!
Resulta que ahir, la menda (és a dir, jo) va anar al Tall Anglès a fer algunes compres... ja se sap que allà hi ha de tot! Doncs això,.. que entre aniversaris i vestuari havíem de fer una bona compra. Així que, vam començar per la planta baixa per buscar un regal pel nostre entranyable JF.. (no vegis quina feinada!!). Al final.. després de molt remenar, vam acabar comprant una cartera i un llibre. No està mal, no??..... En fin,.. que de cop em va venir set.. catxins!!..I miro si tenia sueltu i només tenia 1 trist Euro (amb el que no podia comprar-me res a les màquines de Coca-Cola que hi havia al parking) i li dic a la tia que em va cobrar el llibre... "Em pots donar canvi de 5 Euros?"... això que la noia em mira i em diu.. "Ostres! Ara no puc obrir la caixa. Per donar-te canvi la caixa ha d’estar oberta pq té un dispositiu de seguretat blablabla.... ves a una caixa que estiguin cobrant i demana’l". I així va ser... total,.. que anem a la primera caixa que veiem que estan cobrant.. i vaig a la tia i li dic (Ara escriuré un diàleg "T" (Triqui) i "P"(Puta):
T. – "Hola, em pots donar canvi de 5 Euros?"."
P. – "No"
T. – "Perdona?"
P. – Tanca la caixa la molt Perra... i se’n va a parlar amb una altra tia.
Total.. que jo i el Tino estavem flipant.. i anem cap a les 2 dones i ens diuen que per política d’empresa no ens poden donar canvi... I nosaltres... "¿Què?!?!" "Em comprat aquí i ara volem consumir una beguda de la VOSTRA màquina i no ens doneu canvi?!?!" I ens diuen.. super bordes... "No". I nosaltres añslfjasklfkgrgrgrfgasdfa Cabrones de merda!!! (això ho vam pensar en veu alta i ens van sentir...) Total! Que marxem escales mecàniques avall insultant a tota la família d’aquelles porques... i de cop.. em giro i veig al Tino pujant les escales mecàniques i esquivant a la gent que baixava (imagineu-vos-ho.. és molt graciós!! jajaja) I vaig pensar... "Bien!! Algo ha pensat!!". En comptes de fer la nota, vaig esperar a arribar a baix i vaig donar la volta per pujar amb les altres escales mecàniques.. i això que arribo a la caixa on hi havia aquell parell d’inutils i veig al Tino amb les mans a la butxaca.. tot cofat. Miro a la caixera i veig que li diu a la superiora "Me ha pagado con un billete de 500!".. i li pregunto.. "Què has comprat?" i em diu.. "Una pinça de cabell de 90 cèntims" i jo... "jajajajajajajajajajajajaajajajajajajajajajajajaja" ets un crac! En fi.. quina risa!! Això que les dones (la jefa i la novata).. apreten 50.000 tecles per poder anar a buscar canvi i ens diuen que ens esperem uns minuts mentres la novata torna. Total que arriba la novata amb 499.10 Euros i ens els dona juntament amb la pinça.
Amb això que el Tino agafa la pinça i em diu.. "Té, un regal" i m’ho dona. I jo... "¿a veure?!" i miro.. i dic "No m’agrada... ho vaig a tornar". I vaig a la tia i li dic. "Oye,. Que no me gusta, quiero devolverlo" (jajajajajajajajajajajajajajajajaja). La cara de la tia va ser espectacular.. i em diu "Ahora quieres devolverlo??" y yo si.. i em diu "pues tendrás que hablar con la jefa del dept." I yo.. "pues vale, donde está" i em diu.. es igual, ven. I em comença a omplir un formulari etc etc.. pobres.... tantes polítiques d’empresa... jajajaja. Al final van haver de cridar al jefe de la jefa del dept. perquè ens tornés els nostres tristos 90 cèncims.
Evidentment la coca-cola no la vam comprar al Corte Inglés, ni tampoc la vestimenta... i a més vam sortir amb canvi de 500 Euros.
Ja ho sabeu per quan us passi!!